La història de la ciència (II)

La setmana passada ens vam quedar contant que la teoria d'Aristòtil al voltant de la matèria va tenir molta repercusió en el món de la cinència ja que va quedar instaurada sense cap disputa fins al s. XVI. 

Durant tots aquestos segles que va durar la teoria d'Aristòtil , un grup de persones , anomenats Alquimistes s'encarregaven de buscar la pedra filosofal. Aquesta pedra es deia que tenia unes propietats que eren capaces de transformar tota la matèria en un metall molt preciar, l'OR.

Aquesta pràctica va començar primerament a Egipte i després es va anar estenent per altres parts del món: Grècia, Roma, els països àrabs i finalment va acar arribant a Europa. 

Image de la pedra filosofal

Fent investigacions, estudis i experiments, els alquimistes van descobrir els àcids i la destil.lació. 

(En aquesta pàgina podreu trobar molta més informació relacionada amb la pràctica de l'alquimia. 

història i desenvolupament de l'alquimia )

s. XIII

Posteriorment, ja en el s. XIII, Francis Bacon va establir que el coneixement hauria de vindre de l'observació i l' estudi i aleshores en aquest moment va aparèixer la ciència tal i com la coneixem avui dia, fent experiments per tal de establir lleis i teories.

En resum , Francis Bacon va establir que les teories es deurien fer a partil del que s'observa.

s. XVII

En el s. XVII , Robert Boyle va fundar una societat científica a Londres que va permetre fer nombroses investigacions i avanços científics en l'època.

Ell va ser el primer que va establir que hi havien substàncies simples i compostes, a més a més també va estudiar els gasos i va establir la següent teoria:

Llei de Boyle- Mariotte: Quan un gas experimenta transfomacions a un temperatura constant, el producte de la pressió pel volum es manté constant.

Aquestos tan sols són alguns dels científics més importants que han hagut al llarg de la història però hi han molts més com per exemple:

Lavoisier (s. XVIII) qui va descobrir que l'aigua estava composta per dos gasos.

Dalton (s. XIX) qui va introduir la teoria atòmica...

i molts més científics.

Al llarg de la història, per tal de poder avançar i fer més experiments la ciència ha evalucionat molt, però al mateix temps ho ha fet la tecnologia per tal de poder observar i estudiar millor la matèria.

Amb aquesta petita redacció us hem explicat els estudis que es feien abans de l'aparició de la ciència i els que es van fer quan aquesta ja existia. Esperem que us hage agradat.

Fins la setmana que ve!

Continuem amb Miguel Servet!

La setmana passada vam començar a contar-vos un projecte que estavem fent en el nostre institut basat en la vida de Miguel Servet. També us vam explicar on i quan va nàixer , els seus primers anys de vida i els estudis que va cursar en diferents universitats europees.

Doncs bé, aquesta setmana anem a continuar a explicar perquè es reconeix el mèrit a aquest teòleg i cientíc.

CIRCULACIÓ PULMONAR

Posteriorment, Miguel Servet es va centrar de manera més específica en el camp de la medicina en el qual va destacar notablement , com ja vam dir, a causa dels nombrosos treballs que va realitzar sobre la circulació pulmonar.

Aquestos descobriments van ser els que li van proporcionar la fama més endavant.

Inici de la seva carrera mèdica

Va començar la seva pràctica de medicina l'any 1540 en Vienne, França. Aquest any va ser en el qual es va enfrontar a la comunitat mèdica pel tractat d'astrologia que va publicar, fet que ja hem esmentat anteriorment.

Per tant , si es trobava enfrontat a tota la comunitat mèdica de l'època com va poder realitzar pràctiques en la medicina?

Va ser gràcies a la seva amistat amb l'alt càrrec ecleciàstic de Vienne ja que el va contratar com al seu mèdic personal i posteriorment va viatjar per tota Europa amb el treball de metge personal de molts atres alts càrrecs eclesiàstics.

Mentre que realitzava aquestes pràctiques de medicina , alhora, Miguel Servet duia a terme els seus estudis sobre la circulació pulmonar. Totes aquestes investigacions i pràctiques estaven basades en els principis dels estudis de Galé.

 Si voleu buscar més informació relacionada amb Galé ho podeu fer ací:

biografia de Galé (wikipedia)

La setmana que ve finalitzarem amb aquest treball de Miguel Servet i exposarem el seu treball sobre la circulació pulmonar.

Fins la setmana que ve!

La història de la ciència! (I)

Les últimes sesions de classe hem estudiat els inicis de la ciència i com es van anar completant els diferents estudis i les diferents branques de la ciència.

ELS INICIS

La ciència no sempre ha existit com la coneixem ara ja que anteriorment a la seva existència s'explicaven els fenòmens amb teories que no estaven probades. Posteriorment es van anar fent teories a partir de les observacions i els estudis realitzats al voltant de la matèria.

La primera teoria que es va establir al voltant de la matèria va tenir lloc a Grècia per el científic Empèdocles (s. V a.C.). 

 (Per obtenir més informació al voltant d'aquest científic ho podeu fer ací :

biografia d'Empèdocles wikipedia).

Aquest científic greg va establir que tota la matèria estava formada per 4 elements:

Aire, foc, terra i aigua 

Posteriorment , va sorgir un grup anomenat ATOMISTES, del qual un dels membres més destacats fou Demòcrit  (460 a.C - 370 a.C.). Aquest grup de científics va establi que tota la matèria estava constituïda per unes partícules invisibles anomenades ÀTOMS.

Encara que molta gent va creure que aquesta teoria era una invenció sense fonaments ja que no es podien veure els àtoms.

Més tard, un filòsof anomenat Aristòtil , qui va ser un altre de les grans figures gregues de l'època va establir al s. IV a.C , basant-se en la seva observació de la vida quotidiana, que la matèria era sempre contínua.

Aquesta teoria va tenir molta importància en el món científic ja que es va establir sense discusions fins al s. XVI.

( Si voleu conèixer més informació al voltant d'aquest geni greg del segle IV a.C ho podeu fer ací: 

biografia d'Aristòtil  )

En els pròxims articles continuarem l'explicació de la història de la ciència.

Fins la setmana que ve!

Científics a la nostra ciutat!

Us preguntareu a qué em referisc amb aquest títol. Doncs bé, actualment estem fent un projecte molt interessant a l'institut Joan Baptista Porcar basat en els geòlegs, biòlegs, astròlegs, matemàtics... que dónen nom a carrers de la nostra ciutat, Castelló.

Aquest projecte s'ha dut a terme tant en el nostre institut com en molts altres.

El treball i la investigació de cintífics es du a terme per grups, tots del nivell de 3r d'ESO.

En el meu cas he investigat a un científic i teòleg espanyol anomenat Miguel Servet. Aquest científic, com tants altres, dóna lloc a un carrer de Castelló. Probablement pensareu, quins estudis o descobriments va fer Miguel Servet per tal que un carrer portara el seu nom?

Doncs bé, Miguel Servet també anomenat com Miguel de Villanueva va nàixer a Villanueva de Signea, Osca. No es coneix exactament la data en la que va nàixer però es creu que va ser al 1509.

ESTUDIS 

Respecte als seus estudis , va cursar dret a la universitat de Toulouse, posteriorment a l'any 1537, quan tan sols tenia 28 anys es ma matricular a la universitat de París per tal d'estudiar medicina.

Malgrat la seva convicció d'estudiar medicina, Miguel Servet va publicar un treball d'astrologia en el qual defensava la influència dels astres en la nostra salut, a causa d'aquest article es va enfrontar amb tota la comunitat mèdica de l'època, encara així va continuar amb els seus estudis.

Mes endavant va anar a Leuven on va començar a estudiar teologia.

Els seus interesos, com podeu veure, van acabar en moltes ciències diferents: astronomia, metereologia, geografia, jurisrudència, astronomia, medicina...

Va ser en aquesta última en la qual més va destacar i per la qual actualment Miguel Servet dóna lloc a un carrer.

Si voleu saber més sobre la vida d'aquest científic haureu d'esperar fins a la próxima setmana.