Publicacions del nostre blog!

Espere que fins ara el nostre blog us hage sigut útil com a font d'informació, tant per a fer els vostres treballs com per a cercar dubtes o curiositats científiques en Internet.

Fins ara hem publicat el dimarts de cada setmana, doncs be, a partir d'ara farem les nostres publicacions CADA DUES SETMANES. SEMPRE EL DIMARTS.

Gràcies per la vostra col.laboració.

Fem una petita reflexió

Avui dia, després de cinc segles seguim reconeixent el treball d'aquest gran científic com va ser Miguel Servet. Ho fem amb nombrosos homenatges com monuments, carrers o centres d'estudi amb el seu nom...

Tot a causa de la tasca que va realitzar i de la innovació que va suposar els seus estudis per a l'època.

Vosaltres creieu que es important que es recorde el treball que va realitzar tant Miguel Servet com tants altres científics?

Finalitzem amb Miguel Servet

Com ja vam dir la setmana passada Miguel Servet va tenir fer grans descobriments relacionats amb la circulació pulmonar basant-se en els principis de Galé.
Alguns d'aquestes idees bàsiques de Galé eren:
- La sang eixia del cor cap als diferents òrgans del cos i hi tornava utilitzant el mateixos conductes .
- A més, va defensar que l'òrgan més important de la circulació era el fetge.

Miguel Servet , en canvi, va establir al s. XVI que la sang passava a través dels pulmons on rebia el que s'anomenava ''l'ànima''i a més va establir que la sang no utilitzaba els mateixos conductes per a anar als pulmons i per a tornar.
Aquesta va ser una teoria revolucionària per a l'època.

Podem arribar a la conclusió que Miguel Servet va ser un científic molt important de l'època que va fer nombrosos descobriments importants.

Miguel Servet teòleg

A més de la medicina Miguel Servet també practicava la teologia, i per aquest motiu es va introduir en la Reforma Protestant. Va participar activament en ella, sobre la qual va fer nombroses obres teòlogiques, entre altres es troben:

-  De los errrores acerca de la Trinidad: en aquesta obra dividida en 7 capítols Servet argumenta que la Santa Trinitat no té cap base Bíblica.

- Diàlogos sobre la Trinidad y de la Justicia.

A l'any 1546 Miguel Servet es va reunir amb el seu amic Calví amb una copia d'un dels seus treballs més importants al voltant de la Reforma.
Miguel Servet va ser acusat d'heregia per la seva participació en la Reforma i per els nombrosos estudis que havia realitzat al voltant del cos humà.

Posteriorment, en el seu viatge a Ginebra, va ser reconegut per les autoritats i fou detingut. Allí el vam sotmetre a un judicia en el qual el van declarar culpable dels càrrecs d'heretgia.
Finalment, va ser condemnat a la foguera el 27 d'octubre de 1553 als 44 anys.

La història de la ciència (II)

La setmana passada ens vam quedar contant que la teoria d'Aristòtil al voltant de la matèria va tenir molta repercusió en el món de la cinència ja que va quedar instaurada sense cap disputa fins al s. XVI. 

Durant tots aquestos segles que va durar la teoria d'Aristòtil , un grup de persones , anomenats Alquimistes s'encarregaven de buscar la pedra filosofal. Aquesta pedra es deia que tenia unes propietats que eren capaces de transformar tota la matèria en un metall molt preciar, l'OR.

Aquesta pràctica va començar primerament a Egipte i després es va anar estenent per altres parts del món: Grècia, Roma, els països àrabs i finalment va acar arribant a Europa. 

Image de la pedra filosofal

Fent investigacions, estudis i experiments, els alquimistes van descobrir els àcids i la destil.lació. 

(En aquesta pàgina podreu trobar molta més informació relacionada amb la pràctica de l'alquimia. 

història i desenvolupament de l'alquimia )

s. XIII

Posteriorment, ja en el s. XIII, Francis Bacon va establir que el coneixement hauria de vindre de l'observació i l' estudi i aleshores en aquest moment va aparèixer la ciència tal i com la coneixem avui dia, fent experiments per tal de establir lleis i teories.

En resum , Francis Bacon va establir que les teories es deurien fer a partil del que s'observa.

s. XVII

En el s. XVII , Robert Boyle va fundar una societat científica a Londres que va permetre fer nombroses investigacions i avanços científics en l'època.

Ell va ser el primer que va establir que hi havien substàncies simples i compostes, a més a més també va estudiar els gasos i va establir la següent teoria:

Llei de Boyle- Mariotte: Quan un gas experimenta transfomacions a un temperatura constant, el producte de la pressió pel volum es manté constant.

Aquestos tan sols són alguns dels científics més importants que han hagut al llarg de la història però hi han molts més com per exemple:

Lavoisier (s. XVIII) qui va descobrir que l'aigua estava composta per dos gasos.

Dalton (s. XIX) qui va introduir la teoria atòmica...

i molts més científics.

Al llarg de la història, per tal de poder avançar i fer més experiments la ciència ha evalucionat molt, però al mateix temps ho ha fet la tecnologia per tal de poder observar i estudiar millor la matèria.

Amb aquesta petita redacció us hem explicat els estudis que es feien abans de l'aparició de la ciència i els que es van fer quan aquesta ja existia. Esperem que us hage agradat.

Fins la setmana que ve!

Continuem amb Miguel Servet!

La setmana passada vam començar a contar-vos un projecte que estavem fent en el nostre institut basat en la vida de Miguel Servet. També us vam explicar on i quan va nàixer , els seus primers anys de vida i els estudis que va cursar en diferents universitats europees.

Doncs bé, aquesta setmana anem a continuar a explicar perquè es reconeix el mèrit a aquest teòleg i cientíc.

CIRCULACIÓ PULMONAR

Posteriorment, Miguel Servet es va centrar de manera més específica en el camp de la medicina en el qual va destacar notablement , com ja vam dir, a causa dels nombrosos treballs que va realitzar sobre la circulació pulmonar.

Aquestos descobriments van ser els que li van proporcionar la fama més endavant.

Inici de la seva carrera mèdica

Va començar la seva pràctica de medicina l'any 1540 en Vienne, França. Aquest any va ser en el qual es va enfrontar a la comunitat mèdica pel tractat d'astrologia que va publicar, fet que ja hem esmentat anteriorment.

Per tant , si es trobava enfrontat a tota la comunitat mèdica de l'època com va poder realitzar pràctiques en la medicina?

Va ser gràcies a la seva amistat amb l'alt càrrec ecleciàstic de Vienne ja que el va contratar com al seu mèdic personal i posteriorment va viatjar per tota Europa amb el treball de metge personal de molts atres alts càrrecs eclesiàstics.

Mentre que realitzava aquestes pràctiques de medicina , alhora, Miguel Servet duia a terme els seus estudis sobre la circulació pulmonar. Totes aquestes investigacions i pràctiques estaven basades en els principis dels estudis de Galé.

 Si voleu buscar més informació relacionada amb Galé ho podeu fer ací:

biografia de Galé (wikipedia)

La setmana que ve finalitzarem amb aquest treball de Miguel Servet i exposarem el seu treball sobre la circulació pulmonar.

Fins la setmana que ve!

La història de la ciència! (I)

Les últimes sesions de classe hem estudiat els inicis de la ciència i com es van anar completant els diferents estudis i les diferents branques de la ciència.

ELS INICIS

La ciència no sempre ha existit com la coneixem ara ja que anteriorment a la seva existència s'explicaven els fenòmens amb teories que no estaven probades. Posteriorment es van anar fent teories a partir de les observacions i els estudis realitzats al voltant de la matèria.

La primera teoria que es va establir al voltant de la matèria va tenir lloc a Grècia per el científic Empèdocles (s. V a.C.). 

 (Per obtenir més informació al voltant d'aquest científic ho podeu fer ací :

biografia d'Empèdocles wikipedia).

Aquest científic greg va establir que tota la matèria estava formada per 4 elements:

Aire, foc, terra i aigua 

Posteriorment , va sorgir un grup anomenat ATOMISTES, del qual un dels membres més destacats fou Demòcrit  (460 a.C - 370 a.C.). Aquest grup de científics va establi que tota la matèria estava constituïda per unes partícules invisibles anomenades ÀTOMS.

Encara que molta gent va creure que aquesta teoria era una invenció sense fonaments ja que no es podien veure els àtoms.

Més tard, un filòsof anomenat Aristòtil , qui va ser un altre de les grans figures gregues de l'època va establir al s. IV a.C , basant-se en la seva observació de la vida quotidiana, que la matèria era sempre contínua.

Aquesta teoria va tenir molta importància en el món científic ja que es va establir sense discusions fins al s. XVI.

( Si voleu conèixer més informació al voltant d'aquest geni greg del segle IV a.C ho podeu fer ací: 

biografia d'Aristòtil  )

En els pròxims articles continuarem l'explicació de la història de la ciència.

Fins la setmana que ve!

Científics a la nostra ciutat!

Us preguntareu a qué em referisc amb aquest títol. Doncs bé, actualment estem fent un projecte molt interessant a l'institut Joan Baptista Porcar basat en els geòlegs, biòlegs, astròlegs, matemàtics... que dónen nom a carrers de la nostra ciutat, Castelló.

Aquest projecte s'ha dut a terme tant en el nostre institut com en molts altres.

El treball i la investigació de cintífics es du a terme per grups, tots del nivell de 3r d'ESO.

En el meu cas he investigat a un científic i teòleg espanyol anomenat Miguel Servet. Aquest científic, com tants altres, dóna lloc a un carrer de Castelló. Probablement pensareu, quins estudis o descobriments va fer Miguel Servet per tal que un carrer portara el seu nom?

Doncs bé, Miguel Servet també anomenat com Miguel de Villanueva va nàixer a Villanueva de Signea, Osca. No es coneix exactament la data en la que va nàixer però es creu que va ser al 1509.

ESTUDIS 

Respecte als seus estudis , va cursar dret a la universitat de Toulouse, posteriorment a l'any 1537, quan tan sols tenia 28 anys es ma matricular a la universitat de París per tal d'estudiar medicina.

Malgrat la seva convicció d'estudiar medicina, Miguel Servet va publicar un treball d'astrologia en el qual defensava la influència dels astres en la nostra salut, a causa d'aquest article es va enfrontar amb tota la comunitat mèdica de l'època, encara així va continuar amb els seus estudis.

Mes endavant va anar a Leuven on va començar a estudiar teologia.

Els seus interesos, com podeu veure, van acabar en moltes ciències diferents: astronomia, metereologia, geografia, jurisrudència, astronomia, medicina...

Va ser en aquesta última en la qual més va destacar i per la qual actualment Miguel Servet dóna lloc a un carrer.

Si voleu saber més sobre la vida d'aquest científic haureu d'esperar fins a la próxima setmana. 

Separació de les mescles al laboratori

Una vegada que ja hem classificat la matèria en substàncies pures ( que es poden separar per mètodes químics) i mescles anem a veure els tipus de separació de mescles tanta homogènies com heterogènies que vam fer al laboratori. Hi ha diferents tipus de sistemes de separació de mescles utilitzant les seves propietats.

Alguns dels exemples que vam fer al laboratori van ser:

- Cristal.lització

S'utilitza per a separar mescles homogènies formades per un sòlid dissolt en un líquid. Les propietats que utilitzem per tal de fer el procés de la cristal.litació són: l'evaporació i la solubilitat.

Procés de cristal.lització

PROCÉS: en primer lloc es possa la meslca homogènia en un recipient cristal.litzador en el qual es clafa la mescla. El líquid s'evapora i aleshores el solut, és a dir, el sòlid que hi ha dissolt es cristal.litza i aleshores conseguim separar la mescla.

- Filtració

S'utilitza per a separar un sòlid d'un líquid en el qual no és soluble, és a dir, que no es poden mesclar (mescla homogènia). Les propietats que utilitzem per tal de fer aquest procés és el tamany de les partícules.

 

Sòlid (sofre) que no es soluble amb el líquid

PROCÉS: Per tal de poder separar la mescla s'utilitza un paper amb porus pel que passen les partícules més menudes i es queden les partícules més grans. S'aboca la mescla en un recipient, dalt es troba el paper de porus. El líquid (amb les partícules més menudes) es filtren i aleshores es queda al recipient el líquid i al paper de porus el sòlid.

- Separació magnètica

S'utilitza per a separar una mescla heterogènia, aquesta mescla està formada per almenys un component que té propietats ferromagnètiques. Com ja hem dit utilitza la propietat ferromagnètica.

PROCÉS: amb la mescla (normalment formada per dos sòlids) es possa en un recipient, aleshores amb un imant se separen els elements de la mescla.

- Centrifugació

S'utilitza per a separar una mescla heterogènia normlment formada per un líquid i per un sòlid. La propietat que utilitza per tal de separar la mescla és la densistat.

Aparell en el qual s'aboca la meslca per tal de separar-la

 PROCÉS: la mescla es possa en l'aparell que hi apareix en la imatge i aleshores es possa en funcionament. Si tan sols amb aquest procés no conseguirem separar la mescla (ja que gracies a la densitat se separarien les substàncies) hauriem d'afegir alguna altra substància per tal d'aconseguir-ho.

L'últim mètode que vam fer al laboratori per tal de separar una mescla va ser:

- La destil.lació

Utilitzem el procés de la destil.lació per tal de separar mescles homogénies formades per dos líquids que tenen unes temperatures d'ebullició molt diferents, o també un sòlid dissolt en un líquid. La propietat que utilitza per tal de separar aquestes substàncies, com ja em dit és el punt d'ebullició.

Parts de la cristal.lització:

1- Termòmetre:  per tal de mesurar la temperatura a la qual es troba la mescla en cada moment.

2 i 7- Forma part dels conductes pels quals passa la mescla en els diferents processos.

3- Proveta en la qual es troba la mescla amb els dos components que volem separar.

4- Serveix per a calfar la maescla i que la substància amb el punt d'ebullició més baix s'evapore.

5- Serveix per a refrigerar el vapor de la substància que s'ha evaporat ja que tenia un punt d'ebullició més baix. Així es condensa i es transforma el gas en líquid.

6- Proveta en el qual  s'arreplega el líquid que primer s'ha evaporat.

PROCÉS: primerament es possa la mescla en la proveta ( nº3) i es calfa. La substància amb el punt d'ebullició més baix s'evaporarà i el seu vapor pasarà pel tub refrigerant (nº5). En aquest tub es condensa i aleshores s'aboca a la proveta (nº6) en estat líquid. Així s'aconseguixen separar les substàncies.

Conclusió:

Com podeu veure hi ha moltes formes diferents de separar els components de una mescla. Per utilitzar el més adequat cal fixar-se en les propietats de les substàncies així com tamany, punt d'ebullició...

                                             

-

La classificació de la matèria

Aquestes semanes estem treballant a classe la classificació principal de la matèria:

- Substàncies pures : és aquella matèria que la seva composició no varia es troben en les situacions físiques que es troben. Són aquelles que no es poden separar per procediments físics.

- Mescles: és aquella matèria que està formada per més diverses substàncies i que es poden separar per procediments físics.

  1-Després d'estudiar aquesta classificació anem a aplicar-ho a la vida nostra vida quotidiana:

1.1.- Substàncies pures

La substància pura més comuna en la nostra vida quotidiana és l'aigua. És un compost format per dos elements : l'OXIGEN i HIDROGEN (H2O).

Les substàncies pures tenen propietats característisques com podem comprobar en la nostra vida diària.

Per ejemple, podem observar alguna de les propietats carcterístiques de l' aigua com :

- El punt d' ebullició: observem quan bollim un ou per ejemple que s'evapora l'aigua quan arriba als 100ºC.

El punt d'ebullició és de 100 ºC  a la pressió atmosfèrica  però en canvi, quan cuinem algun aliment en l'anomenada '' olla exprés'' (tancada) la pressió augmenta i per tant el punt d'ebullició de l' aigua també. Açò permet cuinar els aliments més ràpidament ja que la temperatura és major abans de que l'aigua s'evapore.

- La densistat : quan posem oli amb aigua per cuinar algun aliment observem que la densistat de l'oli és menos a la de l'aigua ( 1 g/ml). Com podem saber açò? Ho sabem ja que l'aigua ( amb major densistat es queda en la part baixa del recipient en la qual tenim la mescla i l'oli ( amb una densitat menor) es queda en la part superior del recipient, per damunt de l'aigua.

1.2.- Les mescles 

En la nostra vida diària trobem moltes mescles tant homogènies com heterogènies. Alguns d'aquests exemples són: 

- L'aigua corrent:  l'aigua corrent que bevem o utilitzem per a cuinar, llavar-nos... està formada principalment per H2O però també porta altres substàncies com sals minerals. ( mescla homogènia)

- La gelatina: la gelatina es considera un col.loide*.

Col.loide* - Mescla homogènia , al igual que les dissolucions, però que dispersen la llum. Produeixen el que s'anomena efecte Tyndall.

Com podeu veure la matèria es classifica en substàncies pures o mescles segons quins siguen els seus components i la forma de separar-los. A més us podeu adonar de que no tan sols podem trobar substàncies pures o mescles a la naturalesa o als laboratoris , sinó que també els utilitzem en la nostra vida diària i aprofitem les seves propietats.

 

El nostre blog!

Com ja sabeu aquest és un blog creat per estudiants dirigit en especial a aquest colectiu.

Les publicacions d'aquest blog són tots aquells temes que treballem a classe o investigacions que ens han cridat l'atenció i hem vullgut compartir amb vosaltres.

Espere que us siga d'utilitat aquest blog.

Totes les publicacions es realitzaran el dimarts de cada setmana!

US ESPEREM!

Benvinguts al món de la ciència

Salutacions,

aquest blog és un portal d'estudiants amb el qual podrem descobrir els diferents experiments, treballs i estudis que fem semanalment tant al laboratori com a classe i així poder compartir-los amb tots vosaltres.

Espere que ''La ciència a les teues mans'' siga una forma per despertar en vosaltres les ganes d'aprendre i de fer experiments!

Podreu trobar totes les setmanes noves actualitzacions :)

QUE LA CIÈNCIA ESTIGA SEMPRE A LES VOSTRES MANS!